Una aposta pel relleu generacional

La manca de relleu generacional en l'activitat agrària és una tendència comuna en tots els estats europeus i és un dels principals reptes a superar per promoure el sosteniment de la producció agroalimentària i de la població rural. Les últimes dades europees exemplifiquen una tendència a la baixa de la població agrària menor de 35 anys, que passa d'un 6% a 5,3%, entre 2013 i 2016, evidenciant un percentatge molt baix de població jove i una tendència decreixent d'aquest grup d'agricultors i agricultores.

Les dades sobre l'evolució de el sector agrari revelen una doble problemàtica, d'una banda, una població agrària cada vegada més envellida i sense un relleu familiar dinàmic que asseguri la continuïtat de el sector, i de l'altra, una generació nova sense experiència familiar directa, però interessada en iniciar projectes agraris. Els investigadors Zagata i Sutherland han estudiat aquesta dinàmica a Europa, i constaten un "young farmer problem", un escenari complex en termes de sostenibilitat social amb clares conseqüències relacionades amb temes fonamentals com l'accés a l'alimentació de proximitat, l'equilibri territorial o la generació d'ocupació en el medi rural.

Assegurar i enfortir el relleu generacional del sector agrari és una qüestió estratègica de país. Sense un flux renovat de persones i empreses amb una clara voluntat de treballar la terra per produir aliments i ser protagonistes dels espais rurals que habiten, el sector es debilita i deixa de complir el paper multifuncional que li correspon. És per aquest motiu que es proposa un projecte innovador que doni resposta a un dels fenòmens emergents en els últims anys, com és la incorporació de nous agents agraris en el sector, així com a el rejoveniment de les estructures agràries actives a Espanya.

Els experts han constatat que hi ha un perfil nou de persones que s'incorporen a el sector sense arrels agràries, i sovint d'origen urbà, que és rellevant per assegurar la continuïtat i innovació en les activitats primàries molt afectades per la falta de relleu generacional. Aquests nous agents (new entrants) requereixen d'un acompanyament diferent al perfil jove tradicional, perquè, encara que sovint ja compta amb formació agrària, els falta experiència pràctica i en molts casos mitjans adequats per a l'accés a la terra i altres recursos productius i comercials . D'aquí sorgeix la necessitat de la implantació dels espais test agraris, també definits en altres països com granges incubadores (farm incubators), vivers d'agricultors o incubadores d'agroemprenedores. L'emergència de perfils nous requereix de polítiques, plans i programes que donin resposta al repte demogràfic en l'estructuració de el sector agrari local.

En l'àmbit europeu, l'estudi i implementació d'espais test agraris per millorar la incorporació de persones al sector és una prioritat, i va ser una de les propostes que van sorgir de les conclusions del Grup Focal europeu "New entrants into farming: Lessons to foster innovation and Enterpreneurship "(2015-2016), impulsat en el marc de l'European Innovation Partnership (EIP-AGRI) i el que va reunir 20 experts de tot Europa. En aquest sentit, França és un dels països més avançats en aquesta qüestió i compta amb la xarxa d'espais test agraris RENETA, la qual està formada per 77 membres actius i alguns més en procés d'incorporació.